Resultats de la cerca

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de…

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia…

És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37

D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…

Exercí com a advocat Collaborà a “Gent Nova” i “Cultura” de Badalona, “L’Avenir” d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El…

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa per los…