Resultats de la cerca

L’obra Estructurada en tres parts, la primera, titulada “L’aventura” comprèn els títols següents Janet vol ser un heroi 1952, Homes i camins 1952, Janet imita el seu autor 1954 i Vells i nous camins de França 1956 La segona, “Els drames”, és formada per Els emotius 1956, Demà Perpinyà 1957, Les profanacions 1958, Els amants enemics 1959 i La traïció de Llavaneres 1961 i la darrera, “Els desgreuges” per El penitent 1962, Pel camí dels desgreuges 1963 i L’ascensió 1977 El pelegrí apassionat és el cicle narratiu més extens de tota la literatura catalana i respon a la voluntat del seu autor de…

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una…

Fou collaborador d’ En Patufet , i des del 1968 ho fou de “Patufet”, on signava amb els pseudònims Guerau i R Bir L’any 1968 fou un dels que s’incorporaren a “Patufet”, la represa de l’antiga capçalera És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties 1935 i de novelles roses de la “Biblioteca Gentil”

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Fou enginyer de mines Presidí l’Ateneu Barcelonès en 1909-10 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1916 Destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans Escriví prosa narrativa Cuentos que no ho són , 1916, i Narracions , a “Lectura Popular”, 1917 i un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president 1896-1900

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006

Vida i obra La Historia Arabum era traduïda el 1266 i en aquesta mateixa data, o molt propera, ho devien ser les altres obres de l’arquebisbe toledà Lola Badia va desmentir que fos l’autor de la Crònica d’Espanya , que és una traducció resumida de la Historia Gothica , de Ximénez de Rada, interpolada, continuada i adaptada, redactada entre el 1267 i el 1268 Bibliografia Badia, L 1995 3 Bohigas, P 1985 Coll i Alentorn, M 1991 Vegeu bibliografia

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011

Vida i obra Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers” i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim conjunt de Dos gats dels frares , Antany i enguany 1864 Collaborà a “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare…