Resultats de la cerca

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les…

Fill d’un tractant de gra i bestiar, estudià un quant temps amb els jesuïtes de Perpinyà, on es familiaritzà, d’amagat, amb la filosofia illustrada i la posterior a la Revolució Francesa La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840 i esdevingué un dels capdavanters de l’incipient republicanisme Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano 1842 Antiesparterista , fou elegit alcalde de Figueres el gener del…

Vida i obra És conegut principalment pel  Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…