Resultats de la cerca

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i…

Llicenciat en filologia clàssica 1945 i doctor en filologia romànica 1968, fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la Universitat d’Amsterdam Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon colloqui internacional sobre el català Amsterdam, 1970 Traduí prop d’un centenar de llibres de caràcter literari i d’assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d’inspiració marxista Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit…

Estudià filologia a Cambridge, on s’inicià en la catalanística amb Geoffrey Walker, en el programa d’estudis instituïts per JMBatista i Roca Professor des del 1968 del departament d’Hispàniques de la Universitat de Sheffield, des del 1990 ocupa la càtedra ‘Illes Balears’ de filologia catalana, de la qual és catedràtic emèrit des de l’any 2000 S'ha especialitzat en l’ensenyament del català a anglòfons i, en aquest camp, és autor de Teach Yourself Catalan , 1975 i A Catalan Handbook amb A Ibarz, 1992 També ha publicat diversos treballs sobre novella catalana moderna Una generació sense novella…

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…

Estudià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de JB Trend Professor de llengües i literatures hispàniques a la Queen’s University de Belfast 1950-72, des del 1962 com a catedràtic, i després a la universitat d’Essex 1973-94, d’on fou professor emèrit Entre els seus nombrosos treballs sobre literatura catalana cal destacar La poesia de Joan Maragall 1963, Catalan Literature 1972, Selected poems of Ausiàs March 1976, una antologia de poemes d’Ausiàs Marc amb traduccions angleses, Sobre poesia catalana contemporània Riba, Foix, Espriu 1985, Quatre poetes catalans Ferrater, Brossa,…

Sacerdot 1886, es dedicà a l’arqueologia Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 amb una comunicació sobre les fronteres de la llengua catalana i publicà el llibre de poemes en prosa i cançons corals L’àngel de Nazaret 1910, prologat per Miquel Costa i Llobera, i el Llibre de la vida de Nostre Senyor Jesucrist 1914 Deixà inèdita una biografia de santa Catalina Tomàs

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover