Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Isabel Comte i de Sagarriga
Literatura catalana
Poeta.
De família de juristes, publicà un poema religiós en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE ↑ Estrugós
Gaspar de Verí i Desbac
Literatura catalana
Poeta.
De família de juristes, germà de Bartomeu Verí assistent de Joan Margarit a Itàlia, concorregué al certamen poètic en honor de Ramon Llull celebrat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma, amb dues poesies Feu una Apellació en vers al jurat del certamen amb què reclamà el premi, el qual li havia estat atorgat ex aequo amb un altre versaire Després compongué unes Gràcies fetes als reverents jutges , en vers, i un tercer poema en lloança de Llull
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou…
,
Lo somni de Joan Joan
Literatura catalana
Obra de Joan Gassull escrita el 1496, publicada per primera vegada el 1497.
Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…
,
Bernabé Assam
Dret
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir un estudi,…
,
Joan Ramon Ferrer
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya,…
Manuel Andreu Igual i Dragamunt
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals algunes de les quals foren publicades del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839 El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-…
Andreu Bosc
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Historiador i jurista.
L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…
, ,
Jeroni Pujades
Cronologia
Història del dret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, jurista i dietarista.
Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni…
, ,
Martí Ivarra
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista.
Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius 1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del…
,