Resultats de la cerca

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la…

Desenvolupament enciclopèdic El certamen que proposava « por asunto de poesía una composición del género épico relativa a la famosa Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos » i el guardó mateix ofert a Rubió lliurat en un acte teatralitzat que causà sensació s’enquadraven en una calculada estratègia de vindicació «provincialista» i de redefinició del camp literari En formava part la defensa de la dignitat literària del català, per a la qual la memòria del secretari Muns i Serinyà apellava al patronatge i l’autoritat d’Aribau i Puigblanch En un context de concurrència…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…

La novella evoca la vida de don  Toni de Bearn , centrada en les relacions amoroses, primer, i en la dedicació a l’escriptura, posteriorment Aristòcrata mallorquí del segle XIX, don Toni assisteix, lúcid i impotent, a la decadència del seu món i a la dels ideals que l’han conformat La novella correspon a una llarga carta, en la qual Joan Mayol, capellà de Bearn, rememora l’existència de don Toni, el seu protector i probable pare La primera part, “Sota la influència de Faust”, se centra en les relacions amoroses de don Toni, home madur casat amb Maria Antònia, i de dona Xima, una neboda de…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons…

Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…