Resultats de la cerca

Era jesuïta 1766 L’any 1767 s’exilià a Itàlia, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804 Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç, i, entre altres obres impreses i inèdites, publicà Storia d’un filosofo desingannato Venècia 1815, en forma epistolar, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a “Las Provincias”, diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També…

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial A la seva…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Estigué en contacte amb els cercles culturals de Castelló de la Plana Publicà la seva obra en revistes disperses de l’època A Visions i cants d’un pastor 1914, recull l’obra poètica que havia publicat fins a aquell moment Sota el mestratge de Teodor Llorente, la seva poesia és de to jocfloralesc i de temàtica popular i moralitzant

Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…

Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma 1872 Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” 1916