Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents reedicions parcials…

Formada a la Universitat de New Mexico, és professora a la Universitat de West Virginia des del 1980 Després d’iniciar-se com a medievalista amb els estudis The Influence of Ausiàs March on Early Golden Age Castilian Poetry 1982 i Tirant lo Blanc Revisited A Critical Study 1983 i amb estudis sobre temes hispànics com, per exemple, l’obra de G García Márquez, s’especialitzà en les escriptores catalanes contemporànies Ha tingut cura dels volums On Our Own Behalf Women’s Tales from Catalonia 1988, The Garden Across the Border Mercè Rodoreda’s Fiction 1994 i Voices and Visions The Words and Works…

Fou mestre a Sant Josep d’Eivissa i collaborador de la premsa eivissenca En llengua catalana publicà poemes de tema patriòtic i d’altres com l’elegia A la memòria de ma inoblidable filla na Josepa Escanellas i Serra 1892

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, fou un virtuós de la viola de mà Publicà El maestro València 1535-36, una obra didàctica que conté un mètode d’introducció per a tocar la viola de mà i diverses composicions La seva obra literària més famosa és El cortesano , publicada pòstumament València 1561, una adaptació del tractat teòric en forma de diàleg Il cortegiano de B Castiglione, però que pren l’aspecte d’una ficció narrativa faceciosa, més realista que el seu idealitzant model És una mena de…

Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre  La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig

Fou bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina introduí el missal iel breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a MA de ↑ Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí

Llicenciat en dret, fou membre de l’Esbart de Vic i del Cercle Literari de Vic, i, el 1909, mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Publicà Poesies 1908, de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans” Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera , Enyorança i A ma pàtria , en part recollits a “Lectura Popular” 1917, en què incloïa fragments de la versió d’ Os Lusíadas , que, com la Divina Comèdia i Gerusalemme liberata , traduí en el metre dels originals