Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià 1838 a la de Barcelona Succeí el seu pare, Pròsper de ↑ Bofarull i Mascaró , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1849, en el qual ja treballava des de catorze anys, i al qual dedicà una memòria amb motiu de la installació a la nova seu del palau del Lloctinent, el 1853 Dirigí, a partir del 1860, la publicació de vint-i-tres dels volums de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón” Entre altres treballs d’interès per a la història literària, és autor d’ Opúsculos inéditos del…

Exercí com a historiador Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent del’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista “Scherzando” 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La últimaguerra carlista en Gerona y su provincia 1956

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i collaborà en moltes publicacions culturals de l’època Revista de Catalunya , “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Estudi dels esgrafiats de Barcelona 1913 Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …

Format a la Junta de Comerç i al seminari de Barcelona, fou empresari tèxtil Reuní una nodrida biblioteca, amb incunables i llibres antics, i de gran publicà obres de tipus erudit i divulgatiu Lo joc de naibs, naips o cartes 1886, El ajedrez 1890, La gorra catalana 1887 i sis volums d’assaigs amb el títol general d’ Erros històrics 1887-98  Ni iberos ni fenicis 1887, Ni arios ni indoarios 1889, La Creu Los monuments megalítics 1892, Els grecs Els etruscos 1895, L’escriptura Lo gravat L’impremta Lo llibre 1898 i De la pretenguda i malentesa civilització arabe 1899 A Egipte,…

Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar  1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber  i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam Poesies , 1932,…

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges  i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs…

Llicenciat en filologia romànica el 1981 amb la tesi Per un’edizione critica del trovatore Bernart Martí per la Universitat de Roma La Sapienza, on es doctorà el 1987 amb la tesi Le Vite di Sant’Alessio Studio sulla letteratura religiosa in versi francesi fra XI e XII secolo , ha estat professor de la Universitat de Roma Tor Vergata 1989-2000 i professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra en 1994-99 i el 2000 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d’estudis sobre èpica, novella i hagiografia francesa, sobre lírica trobadoresca i italiana…