Resultats de la cerca

Vida i obra Conegut també com a mossèn de Vallseca, és autor d’un plany a la passió de Crist, Vuy gran maytí auzí votz d’una trompa , que emfasitza amb notable dramatisme el sofriment de la Mare de Déu Bibliografia Pagès, A 1936 La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier

És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of…

Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu…

Vida i obra Únicament es conserva una poesia d’aquest autor, Ric só d’enuits e pobre de conhort , obra dedicada a lamentar l’infortuni amorós i en la qual s’aprecien influències de Jordi de Sant Jordi Bibliografia Pelay Briz, F 1867 Vegeu bibliografia

Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia

Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els…

Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort

Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot i que també s…

Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 “El teatre de l’època de la Illustració”, dins Rossich, A Serrà Campins, A i Valsalobre, P Prats, D ed El teatre català dels orígens al segle XVIII Kassel, Reichenberger, p 97-98