Resultats de la cerca

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això,…

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha dedicat, sobretot, a l’estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània Sobre aquests temes ha publicat diversos llibres, com L’obra de Josep Carner 1991, Josep Carner i els orígens del Noucentisme 1992 o Antologia de la poesia noucentista 1997 També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d’exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània L’any 2005 fou guardonat amb el premi Aurora Díaz-Plaja d’estudis sobre…

És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició Enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del Noucentisme Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’…

Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat  —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…

Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935

Catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, emèrit des del 2021 Entre el 1976 i el 1980 exercí de lector a la Universitat de Ratisbona Alemanya El 1974 fou un dels primers redactors de la revista Els Marges , que codirigí amb Jordi Castellanos des del 1991 fins a la mort d’aquest 2012, i que posteriorment ha dirigit en solitari Ha publicat a L’Avenç , la Revista de Catalunya ,  L’Espill i El Punt Bona part de la seva recerca l’ha centrada en l’estudi del Noucentisme, amb especial atenció a la figura d’Eugeni d’Ors, de qui ha editat diversos volums de la seva…

Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana