Resultats de la cerca

Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de Marieta Marieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres

Clergue, és autor d’un Llibre de censals de la reverent comunitat de preveres de Santa Maria de Coplliure ab altres diferents curiositats 1676, en el qual, a més dels apunts de tipus eclesiàstic, hi ha incloses notes personals sobre l’organització de la vila, la vinguda de Felip V a Perpinyà i la construcció de l’església de Cotlliure, interessants per a conèixer la vida civil rossellonesa fins al principi del s XVIII L’obra fou transcrita per l’historiador Eugeni Cortade a la revista perpinyanenca “CERCA” 1963

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra…

Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911, publicà una única novella, El meu amic Modest 1933, de temàtica estudiantil Dirigí, des del 1918, la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li’n permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 Professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i collaborador de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, és autor de tractats tècnics com La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones 1923 i d’un…

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica de…

Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII, amb la tesi Shoah, una pedagogía de la memoria , publicada el 2002 en francès i en català Com a poeta es donà a conèixer el 1984 amb el recull A la ciutat blanca , que guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal 1985, el premi Carles Riba Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig 1989, Viure després 1998, premi de la Crítica i La núvia d’Europa 2008 i Vint-i-set nadals i un rei  2023 La seva poesia es caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada…

Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint…

Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures d’Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l’esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill passejar-se per mitja Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis La vida és dura per a Enric Vidal no li agrada treballar, però res l’angoixa tant com tenir la butxaca buida Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina…

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de…

Vida i obra Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid, on residí part de la infantesa i fins el 1860, i, bé que mai no n’obtingué el títol, exercí d’enginyer fins el 1909, quan un accident li costà l’amputació del braç esquerre i es dedicà només a activitats de tipus editorial Amic de Valentí Almirall —del qual el 1902 traduí al castellà Lo catalanisme —, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre, collaborà en els periòdics republicans i formà part del Club dels Federalistes És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants, en llengua castellana, de treballs de…