Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ferran Gadea i Gambús
Literatura catalana
Crític literari i historiador de la literatura.
Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de Sagarra
Jaume Cela i Ollé
Literatura catalana
Pedagogia
Escriptor i pedagog.
La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor, El cel té un problema 1997, Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…
,
Camí de llum
Literatura catalana
Novel·la de Miquel de Palol, publicada el 1909.
Desenvolupament enciclopèdic Mostra el procés de degradació cap a la mort de Maria, una adolescent tuberculosa, la mare de la qual Emma també havia estat víctima de la malaltia Carles, el pare, projecta en la seva filla la imatge vivent d’Emma Els seus esforços —inútils— es concentren a evitar que la història es repeteixi Per això segueix un itinerari a la recerca d’un indret favorable per a la salut de Maria, que el duu de Barcelona a la muntanya, després a la costa i, finalment, a una illa Durant el seu periple vital, la protagonista viu entre l’enyorança de la infantesa, que passà en un…
família Borja
Literatura catalana
Família del tombant del s.XV, diversos membres de la qual han estat protagonistes d’obres literàries o bé han esdevingut tema literari com a conjunt.
Desenvolupament enciclopèdic Roderic de Borja, Alexandre VI, i encara més els seus fills, Cèsar i Lucrècia, sense oblidar la mare d’ambdós, Vanozza Catanei, són els personatges literaris de més gran requesta per la narrativa, el teatre i fins la poesia, des del mateix s XVI fins a l’actualitat El fet de ser un papa estranger en una època convulsa de la Itàlia de l’epoca, en uns moments igualment remoguts dins la cristiandat europea, el nepotisme generós que practicà, el poder polític i econòmic que atresorava aleshores el pontífex, la utilització dels fills amb finalitats polítiques, els…
Julià Bernat Alart
Historiografia catalana
Filologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, filòleg i arxiver.
Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…
, ,
Antoni Rubió i Lluch
Literatura catalana
Historiador, bibliògraf, poeta i traductor.
Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà…
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou

Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Bibliògraf, historiador i erudit.
Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…
, ,