Resultats de la cerca

Fou comerciant i industrial Publicà el drama en tres actes Quintes i caixes 1869, representat al Teatre Romea i a l’Odeon, que situa el conflicte sorgit de les lleves obligatòries al món de la pagesia Estrenà Un promès com n’hi ha molts i deixà inèdites i no estrenades Caridad , en llengua castellana, i Un sarau d’any

D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i…

Vida i obra Membre de la família de la pagesia benestant Bellsolell, la qual redactà, al llarg de cinc generacions, del 1666 al 1838, un llibre amb les funcions de diari, llibre de memòries i copiador de textos diversos La part d’Anton del 1771 al 1820 inclou referències als esdeveniments històrics contemporanis els Rebomboris del Pa, de Vic i Barcelona, els trasbalsos de la Guerra Gran i la guerra del Francès, entre d’altres i algunes composicions poètiques en castellà Bibliografia Simon i Tarrés, A 1993 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la idealització del…

Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any…

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…

Es llicencià en magisteri a l’Estudi General de Lleida 1968 i en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 Exercí la docència en instituts i, des del 1996, en universitats Compaginà la crítica literària en diferents mitjans de comunicació Avui i Serra d’Or , bàsicament amb la investigació sobre la literatura catalana del segle XIX i contemporània i l’edició de narrativa contemporània a Edicions Proa , de les quals fou director des del 1998 És autor de diversos treballs sobre Verdaguer , amb un dels quals, “ Sant Francesch ” , de Jacint Verdaguer, un poema per a una vida publicat…

La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen, després gràcies…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…