Resultats de la cerca

Vida i obra Era fill de Jaume Marc , germà de Jaume i pare d’ Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre…

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera…

Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i…

Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…

Vida i obra Emigrat a París el 1831, treballà en el diari Le Siècle  i fundà el cercle nord-català Lo Pardal Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat 1881, i també musicats La seva poesia, molt influïda per Amable Voïart Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la terra, i culminà…

Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual  18° de Latitude Sud És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française En…

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que…

Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a…

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…