Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Francesc Marçal
Literatura catalana
Lul·lista.
Era franciscà Fou provincial de Mallorca i ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval A Quaestiones difficiles 1673,…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de “Lo Sometent”, “Foment”, “La Nova Catalunya”, “Lo Ventall”—esdevinguda més tard “Lo Lliri”— i “La Palma” Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Publicà tres llibres de poemes Cent cançons 1898, de temàtica amorosa i signat amb el pseudònim Perarnayl de Rocafort , Toia marcida 1928, un recull de cinquanta-tres sonets…
Francesc Tarafa i Savall
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Beneficiat de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers Ordenat sacerdot 1524, fou beneficiat de la seu de Barcelona 1526, el seu arxiver probablement des del 1529 i també canonge 1543 Feu quatre estades a Roma entre el 1540 i el 1556, durant les quals entrà en contacte amb humanistes italians Com a arxiver inicià el 1536, en català, la sèrie Exemplaria , una crònica de la seu amb la compilació i inventari de documents l’ Speculum de la Pia Almoina, el qual inclou un petit armorial dels canonges de la seu de Barcelona i un extens episcopologi en llatí, acabat el 1547…
Vicent Boix i Ricarte
Literatura catalana
Publicista, historiador, traductor i novel·lista en llengua castellana, poeta i dramaturg.
Vida i obra D’origen humil, estudià a l’Escola Pia, orde en el qual va professar el 1829 s’exclaustrà l’any 1837 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano Com a secretari del marquès de Bellisca, el 1838 feu un llarg viatge per Europa, i a París conegué Chateaubriand i Hugo Fou redactor, amb Josep M Bonilla, d’“El Cisne”, i collaborà en el “Diario Mercantil de Valencia”, “La Tribuna”, “El Fénix” i “La Corona de Aragón…
Jaume Vada i Chesa
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i una altra vegada a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi Josep…
Amadeu Aragay i Davi
Història
Política
Comunicació
Literatura catalana
Publicista i polític.
Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys…
,
Miquel Costa i Llobera
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…
,
Àngel Guimerà i Jorge
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…
, ,