Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i estudià lletres a València, on sovintejà entorns progressistes De retorn a Eivissa, el 1933, fou nomenat director de l’Hospital Provincial Tingué sempre una intensa activitat política S’afilià a Acción Republicana i altres partits fins acabar, el 1936, a la CNT Fou un dels fundadors del setmanari “Proa”, director del “Diario de Ibiza” i de “Solidaridad Obrera” A Barcelona ocupà diversos càrrecs polítics El 1937 publicà Metges o traficants , novella provocadora i de denúncia social Repetidament empresonat, durant el franquisme abandonà la carrera literària…

Es llicencià en dret 1847 a Madrid, on formà part de la redacció d’ El Amigo del Pueblo  1849, i collaborà a El Ensayo  1848 i a la Revista de Ambos Continentes  1858 Collaborà també al Diario de Palma  i, bé que d’idees progressistes, fou molt amic de Jeroni Rosselló i de Marià Aguiló, al qual dedicà el poema La llengua llemosina 1846, on es mostrà receptiu a la recuperació de la llengua literària catalana Escriví en castellà la resta de la seva obra, que respon als temes i formes del romanticisme la novella La cruz del bosque 1857 i les narracions El canto de la lechuza i…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó…

Vida i obra D’origen humil, estudià a l’Escola Pia, orde en el qual va professar el 1829 s’exclaustrà l’any 1837 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano Com a secretari del marquès de Bellisca, el 1838 feu un llarg viatge per Europa, i a París conegué Chateaubriand i Hugo Fou redactor, amb Josep M Bonilla, d’“El Cisne”, i collaborà en el “Diario Mercantil de Valencia”, “La Tribuna”, “El Fénix” i “La Corona de Aragón…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal,…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…

Vida i obra Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa Amb l’arribada del comte d’Espanya a Barcelona, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes, assimilà el romanticisme i es feu militant del saint-simonisme, que difongué a través de la premsa “Publicateur des Pyrénées-Orientales”, “Journal des Pyrénées-Orientales”, sota el nom adaptat de Joseph Andrew de Covert-Spring , amb articles i algun poema doctrinal Amb la mateixa finalitat contribuí a la…