Resultats de la cerca

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans  et plus particulièrement du Roussillon, du Vallespir, du Conflent et de la Cerdagne 1978, 1979 i 1981, obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya del Nord Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, illustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans , en cinc punts Conferenciant i collaborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans 1982 i Raconte-moi les…

Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia

Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve resumen de la…

Utilitzà el pseudònim d’ Oleart de Bel Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres La mort i altres coses 1956, Enllà 1974, M’empasso pols quan beso la terra 1983, Versos a Anaïs 1989 i Solitud 1991 La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i illusió, desengany i esperança Amb Contes estrafets 1989, la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na Les onades 1987 i La màgia de les espelmes 1991 són obres de literatura infantil El 2007 es publicà una antologia titulada Jo…

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig,  7×7=49 1983 i…

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors Valencians 2004…

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors…

Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…