Resultats de la cerca

Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu…

El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica

Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511

Caputxí, probablement secularitzat El 1770 feu una interessant traducció al català de Zaïra , de Voltaire La versió, en alexandrins apariats, és molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que a vegades es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà Constitueix la primera mostra de la influència francesa en el teatre rossellonès S’ha especulat amb la possibilitat que estigués relacionat amb el grup de Tuïr, ja que la còpia que hom posseeix de la versió de Sibiuda la feu Guillem Agel el 1782 Bibliografia Carbonell, J 1962 “Dues traduccions…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs…

Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que  Josep-Melcior Prat  inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835…

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats…

Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics…

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’intendent de Rosselló i…