Resultats de la cerca

A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense  1892 i El Vendrellenc  1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què…

Com a escriptor, RamonRamon es dedica únicament a la creació poètica El 1991, a vint-i-un anys, va publicar el seu primer llibre, A tall d’incendi premi Benvingut Oliver, que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més Primavera inacabada 1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992, Contra el desig 1999, premi Manuel Rodríguez Martínez i Cor desmoblat 2004 La poesia de RamonRamon, de figuració realista, dibuixa una marcada línia ascendent d’exigència intellectual, moral i artística

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…

Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà…

Vida i obra És autor de set poesies de caràcter amorós conservades al manuscrit espanyol 225 de la Bibliothèque Nationale de París, clarament escrites en català oriental, que giren entorn de dos pols temàtics la laudatio de la dama i la reflexió sobre la naturalesa de l’amor i sobre els aspectes psicològics i ètics de l’enamorament Aquestes composicions configuren un breu cançoner que es presenta amb un cert aire de cicle poètic i amb clares influències de Jordi de ↑ Sant Jordi i d’ Ausiàs ↑ Marc Bibliografia Riquer, M de i Badia, L 1986 Vegeu bibliografia

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se pronuncien

Exercí de comerciant Collaborà a “Revista Calderina” de Caldes de Montbui, al butlletí de la Salle i a “Renaixement” La colleció “Lectura Popular” li edità pòstumament el recull Poesies s d, de temàtica amorosa, to intimista i preocupació formal Deixà inacabada, amb intenció de portar-la a escena, una glossa de la cançó popular Sant Jaume de Galícia

Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues

Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que  Josep-Melcior Prat  inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835 ingressà a l’…