Resultats de la cerca

L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del segle XV Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanades revela que generalment les valencianes són les preferides En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però…

Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…

Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El Siglo Literario…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels dominicans de…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…