Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pere Fiol
Literatura catalana
Poeta.
Ingressà a la Companyia de Jesús 1582 i, ordenat de sacerdot, residí al collegi de València 1591, cursà teologia a Barcelona i fou catedràtic de retòrica a Saragossa Compongué un volum de poesia en català, que ha restat inèdit, i publicà un sonet laudatori a l’obra del doctor Francesc Terrades, Compendi de la pesta Palma 1590
Artur Guasch i Spick
Literatura catalana
Comediògraf i editor.
Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, entre el 1934 i el 1938, setanta obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica Hi inclogué alguna comèdia de producció pròpia com Tota una dona 1938, estrenada el 1937 També escriví, conjuntament amb Ramon Vinyes, L’espardenyera del barri , que ha restat inèdita
Noel Clarasó i Serrat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc També fou collaborador de La Vanguardia En català publicà, entre d’altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968 La seva obra combina elements de novella psicològica, amb accions —sovint humorístiques— pròpies de la narrativa de gènere
Antoni Maria Peña i Gelabert
Literatura catalana
Poeta.
Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí
,
Jordi Juan Riquer
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Es llicencià en dret i estudià lletres a València, on sovintejà entorns progressistes De retorn a Eivissa, el 1933, fou nomenat director de l’Hospital Provincial Tingué sempre una intensa activitat política S’afilià a Acción Republicana i altres partits fins acabar, el 1936, a la CNT Fou un dels fundadors del setmanari “Proa”, director del “Diario de Ibiza” i de “Solidaridad Obrera” A Barcelona ocupà diversos càrrecs polítics El 1937 publicà Metges o traficants , novella provocadora i de denúncia social Repetidament empresonat, durant el franquisme abandonà la carrera literària Escriví…
Lluís Antoni Josep Moncín
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra Fou apuntador i actor Prengué part en una polèmica literària amb Cándido María Trigueros amb l’opuscle Recurso de fuerza al Tribunal Trigueriano contra las Cartas del Diario Madrid 1788 El seu primer èxit fou el 1768 amb Perder por su tiranía reino, esposa y libertad Una bona part de les seves trenta-set comèdies i vuitanta sainets han restat manuscrits Escrigué el poema heroic España gloriosa por su ilustre hijo Barcelona 1779 Usà com a pseudònim Paulino Monthesinos Cijón , i Moratín el considerà un dels responsables del mal gust teatral del seu temps Bibliografia…
Alexandre Arboreda i Torres
Literatura catalana
Autor dramàtic en castellà.
Es doctorà en lleis i aconseguí una càtedra de dret a la Universitat de València 1673, però l’abandonà per intentar triomfar com a dramaturg a la cort de Carles II, a Madrid Les seves vint-i-tres obres teatrals es representaren en diverses ciutats entre les quals, València i Barcelona, però tingueren poc èxit a la cort La major part s’han perdut, set han restat manuscrites i només tres foren publicades Fábula de Céfalo y Procris 1680, El arco de paz del cielo Santa Bárbara i El católico Perseo San Jorge És autor d’un teatre barroc de tipus cortesà amb notable complexitat teatral…
,
Pau de Bellviure
Literatura catalana
Poeta.
Citat en el Prohemio del marquès de Santillana com un dels millors poetes catalans, i per Ausiàs Marc i Francesc Ferrer com a exemple de personatge mort de mal d’amors N’ha restat un poema sencer, “gentil, vós m’inculpats a tort” maldit enginyós i misogin, on malparla de la dama per la seva variabilitat i l’estrofa d’un altre, citada pel dit Francesc Ferrer en el seu Conhort v 143 i ms 618-626, on enumera un seguit d’homes cèlebres que foren enganyats per les dones Bibliografia Arqués, R 1992 “Dona del món notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure” Rassegna Iberistica…
,
Manuel Sanelo i Lagardela
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català Amb aquesta finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos , acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano , que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros 1764, amb materials trets dels …
,
Cèlia Suñol i Pla
Literatura catalana
Escriptora.
De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon…
,