Resultats de la cerca

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal, creà les…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de…

Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…

Enginyer forestal i polític Presidí la Federació Agrícola Catalanobalear 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1897-1901 Fou director general d’agricultura 1917 i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona 1891, diputat per Olot 1900-02, per Barcelona 1916 i per Igualada 1918, i senador per Girona 1903-05 i 1919-23 El 1924, a l’adveniment de la Dictadura, es retirà de la política Havia signat el Missatge a la reina regent 1898, els manifests de…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo ,  Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic segles XVIII…

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español  PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la…