Resultats de la cerca

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de…

Probablement es tracta de Pere Joan, documentat el 1456 a la cort napolitana del Magnànim Empresonat a Itàlia, segurament al regne de Nàpols, per motius desconeguts, s’han conservat quatre poesies seves al Cançoner de la Universitat de Saragossa , datables després del 1448 dues cançons dedicades a la Mare de Déu O, Mara de Déu, senyora i Principi de malas fadas , una tercera adreçada a Lucrezia d’Alagno, amant d’Alfons el Magnànim En la pus alta fortuna , i una quarta relacionada amb el cicle de sàtires contra Bernat Fajadell  Dicatis qui us ha ginyat , qui abandonà la carrera…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes…

Es llicencià en dret Escriví habitualment en castellà És autor d’un gran nombre de poemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama  El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibre de l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler El seu germà Onofre de Mata i Maneja Barcelona 1850 — , militar, lluità en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i es…

Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en…

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí, participà activament en la tercera guerra Carlina Actiu integrista, collaborà a La Vespa  1882-83, dirigí el periòdic Dogma y Razón  1887-91 i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española” que publicà més de cent volums sobre filosofia, religió, entre d'altres És autor de poemes en català, com La Ventafocs  premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867 i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’ Anuari Català , del 1875 També és autor d’obres de caràcter religiós en…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després i publicat el…