Resultats de la cerca

Esparter benestant, escriví un dietari en català, inèdit, que dona notícies per a la petita història de Mallorca entre el juny del 1680 i el juliol del 1715, en el qual l’autor es presenta com a testimoni presencial de molts dels fets que conta, a més d’introduir referències autobiogràfiques constants

Professà al convent mercedari de Palma el 1637 Catedràtic de teologia lulliana de l’Estudi General i orador sagrat Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de les quals el cronista fou testimoni i hi va estar familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes deS Carreres i Zacarés El seu nom complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorablese de coses senyalades de la ciutat e Regne de València

Vida i obra Cirurgià d’ofici des del 1611, és autor d’unes Memòries , relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni Escrit en un català planer, és una font important per a l’estudi de la religiositat popular i la festa pública i mostra la situació de Perpinyà durant la invasió francesa del 1630 Bibliografia Simon, A i Vila, P 1998 Vegeu bibliografia

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a “Poesia” i “Ariel” Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…