Resultats de la cerca

Batxiller en filosofia i doctor en cànons, és autor de Catalana justicia contra las castellanas armas , allegat crític a la política anticatalana d’Olivares i Villanueva en les circumstàncies de laguerra dels Segadors Hi defensa la participació activa del clergat contra les tropes castellanes Fou publicada el 1641 i traduïda al català el 1897 També publicà l’opuscle De Cristo agraviado, evangélicos desagravios , el 1638

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu

Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre  La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig

Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la  Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Vida i obra Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església deSant Miquel de Barcelona Participà al certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als s XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998, p 3-15 Vegeu bibliografia

Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967, obra que ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1959, El món actual i el nostre país premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972, Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , “Revista de Girona”, “…

Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els Pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab, fou …

Representant del corrent del realisme crític a Catalunya, començà la seva trajectòria als anys vuitanta, innovant el camp de l’àlbum illustrat, en què es combinaven imatge i text en condicions d’igualtat D’aquells anys daten títols com Anna i Víctor 1981, La bruixa Bufuruda 1983, premi Ciutat d’Olot 1982, En Gil i el paraigua màgic 1982, premi Crítica Serra d’Or 1983, La nana Bunilda menja malsons 1985 i Bruixes, diables i apareguts 1989 Ha estat guionista de la sèrie Les tres bessones 1992-97 A partir dels anys noranta s’ha dedicat especialment a la docència Entre els seus darrers títols cal…

Fou crític teatral de la revista  Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes  1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes,…