Resultats de la cerca

Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon  i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel

Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Escriví una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , alguns amb diverses edicions

Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Doctor en teologia, fou vicari general de Mallorca Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí El 1691 publicà a Palma dues obres religioses, en català Breu però vertadera explicació , i en llatí Rituale maioricense Deixà inèdit un noticiari de Mallorca del 1643 al 1702, amb dades autobiogràfiques i eclesiàstiques

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Monjo jerònim, professà en el monestir de la Vall d’Hebron de Barcelona ~ 1585, i en fou vicari i prior Escriví una història del monestir des de la seva fundació fins al 1600 Recopilación histórica , avui perduda Començà un Dietari del monestir de la Vall d’Hebron , amb notes entre els anys 1605 i 1616 referents a la vida interior del monestir, en què parla de les visites dels nobles, de reunions i viatges, d’obres i d’afers econòmics, entre altres temes

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times

El 1533 esdevingué beneficiat de la seu de Mallorca Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs