Resultats de la cerca

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel” S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Exercí professionalment com a moblista i decorador, i prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, habilità espais per al teatre de titelles i, successivament, com a galeria d’art Galeries Reig i per a la subhasta de llibres Fou vicepresident del FAD 1907 i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble 1923 Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast , i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català 1922 Alguns autors consideren erròniament que el seu segon…

Doctor en filosofia i lletres Fou mestre de català i collaborador assidu de la premsa valenciana El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea de l’Associació de Mestres Valencians Com a novellista publicà Juan Lorenzo 1953, premi València de literatura 1952, i Delers de jovença Tragèdies fernandines premi Joan Senent 1961 També conreà l’assaig cultural a Històries del País Valencià 1938, Història de Lo Rat Penat 1959 i València i els valencians 1967 És autor de la conferència La llengua materna 1957 i de…

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta  i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes…

Es doctorà 1977 a la universitat Eötvös Loránd de Budapest, d’on és professor Ha estat l’introductor dels estudis de català a Hongria 1971, ha publicat nombrosos treballs sobre lingüística, història de la literatura i sociolingüística, i ha promogut la traducció d’obres literàries entre el català i l’hongarès És autor, amb Károly Morvay, del Diccionari català-hongarès 1990 i del Diccionari hongarès-català 1996, pels quals van merèixer el premi Catalònia 1992, a més d’una sèrie de guies de conversa entre diversos idiomes que inclouen el català Membre fundador de l’AILLC, n’ha estat …

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelonal i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia visual dels…

Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995,…

Després d’estudiar al King’s College de la Universitat de Londres, el 1953 feu una tesi doctoral sobre Gustavo Adolfo Bécquer Ensenyà a la Queen’s University Belfast i a les universitats de Saint Andrews Escòcia, Sheffield i Liverpool, on fou cap del departament d’estudis hispànics des del 1963 i director del Bulletin of Hispanic Studies 1964-78, que l’any 1992 li dedicà un número especial Fou director del Centre for Latin American Studies de Liverpool 1966-70 i vicepresident de l’Asociación Internacional de Hispanistas 1974-80 Entre el 1978 i el 1999 ocupà la càtedra William R…

Germà de Josep Maria Castellet , s’incorporà a l’empresa familiar de corbates el 1944, de la qual fou gerent 1957-95 Fou president de l’Associació Empresarial Club de la Corbata 1969-92 i vicepresident de la Federació Internacional de les Indústries de la Corbata FIIC Fou cofundador de l’editorial Edició de Materials 1965-68 i de la revista cultural  Promos , membre fundador de la Fundació Llorenç Artigas i president de la Fundació Joan Miró  1989-2009, i ocupant aquest càrrec hom n’inicià el 2001 l’ampliació Fou també membre de la fundació Phonos de música electroacústica És…