Resultats de la cerca

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la…

Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix Seminari de Tortosa Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques 1922 i 1926 Escriví drames, com Sang tortosina 1915 i El màrtir de l’Eucaristia 1926, la novella Or a les brases 1933 i l’assaig Els sants pares 1927 Traduí al català les obres de sant Cebrià Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la Guerra Civil

És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en…

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…

Vida i obra Publicà un llibre de poemes, Paraula del vent i del foc 1976, però, sobretot, es donà a conèixer com a guanyador del premi Sant Jordi 1977 amb la novella Coll de serps 1978 d’escriptura densa i argument de violència continguda La publicació de La regina de la Pobla de les fembres peccadrius 1980, més desenfarfegada i irònica, i amb llenguatge a voltes deliberadament arcaïtzant, tingué una notable acollida crítica Posteriorment publicà El cant de la Sibyla 1983 Aquestes dues novelles tenen fons històric i se situen en els moments de màxima plenitud de la societat…

Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren  Natura morta 1998, premi Vila de Martorell,  Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament amb…

De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra El llibre…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…