Resultats de la cerca

Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les represàlies contra…

Fou el màxim representant del corrent iconològic que fundaren a Alemanya Aby Warburg i Erwin Panofsky Fill d’una família de llauradors, estudià filosofia i lletres a Madrid, Granada i Sevilla, i s’especialitzà en història d’Amèrica sota la guia de Diego Angulo, americanista destacat i figura cabdal de la història de l’art de l’època Amb una beca del CSIC 1957, inicià els treballs de la seva tesi doctoral sobre l’arquitectura gòtica a la província de Burgos i al monestir de Las Huelgas Estudià també a Heidelberg amb Walter Paatz, que l’imbuí del mètode formalista El 1961 llegí finalment la…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka  i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…

Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…

Desenvolupament enciclopèdic Tot i que ja es poden trobar a partir del s IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana…

Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…