Resultats de la cerca

Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consta d’una pedra o roca de forma i dimensions indeterminades, la qual és copejada amb una altra pedra que hom subjecta amb una mà Depenent de la localització del cop a la roca es podien obtenir diferents sonoritats Tot i que es té notícia de l’existència de roques sonores en els cinc continents, és a l’Àfrica on se n’ha pogut localitzar un major nombre, vinculades, segons els estudiosos, a celebracions rituals o a l’emissió de senyals

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta

La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…

Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una…

Inicià la seva formació a Dresden amb CF Abel Durant gran part de la seva vida s’ocupà de tasques vinculades a la seva vocació com a monjo cistercenc a Eberbach im Rheingau En aquest monestir exercí funcions de director musical i compongué la major part de la seva producció religiosa, que consta de misses, un rèquiem i un tedèum El 1771, la direcció del monestir decidí reduir despeses en l’apartat musical i, en veure disminuïdes les seves possibilitats, Schmitt deixà la vida monàstica i anà a Amsterdam, on esdevingué un personatge polifacètic que treballà indistintament en la…

S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en la majoria…

En un happening es pretenia crear les condicions perquè els assistents poguessin participar en una experiència única de resultats imprevisibles Un happening pot ser un espectacle musical, però una de les seves característiques més freqüents és la integració de mitjans i recursos pertanyents a diferents arts

Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…

Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella de dotze membres i es creà el càrrec de…