Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
La hija del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 88 min., dirigida per Antoni Momplet i Guerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción y Estudios Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1897 d’Àngel Guimerà GUIÓ Joan Lladó FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró fill SO Joan Garcia Velázquez Parlo Films INTERPRETACIÓ Virgilio Teixeira Pablo, Isabel de Castro Mariona, Manuel Luna Roque, Carlos Otero Tomás Pedro, Juny Orly Catalina, Mercedes de la Aldea Águeda, Jesús Colomer Tiburón, Emilio Fábregas el sacerdot ESTRENA Madrid, 11121953, Barcelona, 16011954 Sinopsi Abans…
Carmen
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 106 min., dirigida per Augusto Turchi [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Film de Arte Español Barcelona ARGUMENT L’òpera homònima 1875 de Georges Bizet, a partir de la novella 1845 de Prosper Mérimée GUIÓ El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margueritte Sylva Carmen, André Habay José, Joan Rovira Escamillo ESTRENA Barcelona, març del 1914 Sinopsi L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost Detinguda en una baralla, sedueix José amb la finalitat de…
Joaquim de Camps i Arboix
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Fill de la branca menor dels marquesos de Camps, el 1916 es llicencià en dret a Barcelona Exercí d’advocat a Girona fins el 1936, tasca que compaginà amb la intervenció en la cosa pública, primerament dins la Lliga Regionalista, després dins Acció Catalana i, finalment, com a líder d’Esquerra Republicana de Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Girona en etapes diverses 1920-23, 1930-31 i el 1934 El 6 d’octubre de 1934, com a cap de la minoria d’ERC, s’apoderà de l’alcaldia, proclamà l’Estat català des del balcó de l’ajuntament i en sofrí les conseqüències posteriors Fou…
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí…
, ,