Resultats de la cerca

Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de Caldes Calella Sant Quirze de…

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

Tot i que no resten vestigis arquitectònics del castell, sembla clar que devia ocupar el terreny de l’actual cementiri municipal de Premià de Dalt, a l’extrem d’un promontori que avança en direcció SE La primera referència documental es troba l’any 898, quan el bisbe de Barcelona, Vives, comprà als germans Altemir, Elisa, Ermengarda i Bonadona un puig i una torre que el pare d’aquests havia construït a Premià Cinc anys més tard el prelat féu testament i llegà a l’altar de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona l’alou que tenia a Premià constituït per terres i cases, juntament amb el…

Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…

Santuari marià, situat en un lloc alt i vistent entre les poblacions de Premià i Vilassar de Dalt El lloc ad ipso Cisa és esmentat des del 994, i el 1295 hi consta el mas Cisa Aquest mas va reemplaçar probablement una villa o assentament romà, d’acord amb les troballes fetes al lloc No consta el moment en què es va erigir la primitiva església o capella eremítica, que no trobem esmentada fins el 1371, bé que això no suposa que no existís abans Reconstruïda el 1545 i cremada l’any 1713 per les tropes filipistes, fou reedificada de bell nou entre el 1742 i el 1780 Posteriorment…

Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…

Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes ECSA - J Todó Les ruïnes del castell de Burriac o de Sant Vicenç es troben a 401 m d’altitud sobre el nivell del mar, assentades en un massís de roca que corona el cim d’una muntanya o cimal dels contraforts costaners de la Serralada Litoral Mapa L37-15393 Situació 31TDF490988 És visible des de bona part del Maresme, i s’hi pot accedir per diferents camins El més usual surt de Cabrera de Mar i passa pel manantial Modolell, des d’on surt un camí costerut que després d’alguns revolts deixa al peu de la roca on es troba el castell Aquest és sempre…

Situació Vista general d’aquesta ermita que corona la serra de Sant Mateu ECSA - Rambol L’ermita de Sant Mateu corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu 490 m d’altitud, que és un excellent mirador de les comarques de l’interior i de la costa Mapa 37-15393 Situació 31TDF442966 S’hi arriba per una bona pista que va de Vilassar de Dalt a la Roca, pel coll de Sant Bartomeu, i per un trencall de poc més de 2 km que porta al mas de Can Riera La capella dista uns 500 m d’aquest mas, que és on hi ha la clau de l’ermita A tocar de la capella hi ha la casa on visqueren els ermitans…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta oberta al mur al segle XIII N Ontiveros Vista del presbiteri o capçalera, on s’aprecien els detalls de la seva estructura preromànica ECSA - E Pablo Església situada al sector més meridional del municipi, prop del terme de Vilassar, a l’indret on passava l’antiga via romana i després camí ral Presideix un grup d’antigues masies i de modernes residències Mapa L37-15393 Situació 31TDF485965 Hi porta un brancal senyalitzat, que surt de la carretera que enllaça la N-II amb Cabrils a l’alçada de Vilassar El trencall es…