Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana…
La ciència com a diversió
Illustració del llibre Recreaciones científicas o la física y la química sin aparatos de laboratorio , G Tissandier, Madrid, 1887 BC La divulgació dels nous descobriments científics i tècnics en el segle XIX assolia sovint un sentit poètic i de joc Era també l’indici d’uns nous principis tecnològics que començaven a transformar la vida privada, amb l’aparició d’una allau de nous objectes domèstics i joguines Els manuals d’exercicis de màgia, com també els tractats de recreacions científiques, tenien per objecte comú ensenyar a reproduir, amb un mínim d’objectes domèstics, els…
Joan Tarré i Sans
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926
Lucentum
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual en castellà creada el 1982 pel catedràtic de prehistòria Mauro S. Hernández Pérez i el catedràtic d’arqueologia Lorenzo Abad Casal. Pren el seu nom de la denominació llatina d’Alacant, i porta el subtítol Anales de Prehistoria, arqueología e historia antigua.
Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits a altres…
Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Es constituí l’any 1984 per la ferma voluntat de quatre estudiosos de la història: Pere Cornellà, Francesc Marina, Josep Clara i Antoni Simon.
La finalitat del Cercle fou impulsar els estudis d’investigació i els de divulgació d’abast local i comarcal, així com organitzar reunions científiques, desenvolupar activitats culturals d’abast popular i instituir premis i ajuts En aquest sentit s’han desenvolupat els contactes i intercanvis amb les associacions, els collectius i els professionals que poden contribuir a un aprofundiment dels estudis locals, per tal de trencar l’aïllament en què acostumen a moure’s els investigadors i erudits locals El Cercle pertany al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Les…
Pelegrí Casades i Gramatxes
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones…
,
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
Joan Pou i Muntaner
Historiografia catalana
Historiador.
El 1952 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Com a investigador, centrà els seus estudis en la història de la marina i en la història de Mallorca del s XIX Mereix una especial atenció l’obra Noticias y relaciones históricas de Mallorca 1985, útil per a conèixer dades anuals referents als aspectes relacionats amb l’economia, la producció i l’activitat industrial i comercial de l’illa També ofereix dades sobre la bibliografia que apareixia cada any Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en altres publicacions científiques També publicà en la…
Joan Crespí i Fiol
Historiografia catalana
Cronista i missioner franciscà.
Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès…
Lluís Pericot i Garcia
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el 2 d’octubre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina