Resultats de la cerca

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…

Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…