Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Martín Almagro Basch
Arqueologia
Arqueòleg.
Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid…
,
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
Joaquim Miret i Sans
Joaquim Miret i Sans
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de…
, ,