Resultats de la cerca

La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure…

De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la…

A partir del 1920 realitzà les primeres excavacions al santuari de la Serreta i, després, en altres jaciments ibèrics i prehistòrics dels voltants d’Alcoi Fou delegat en aquesta ciutat de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servicio de Investigación Prehistórica de la Diputació de València des del 1943 El 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, al qual donà tots els materials que recollí a les excavacions D’entre les seves publicacions cal destacar Excavaciones en el monte La Serreta próximo a Alcoy 1921-23, Prehistòria valenciana…

Afiliat al Partido Liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat a les Corts espanyoles en diferents legislatures, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Com a periodista, dirigí La Crónica de Cataluña i auxilià, i posteriorment substituí, J Mañé i Flaquer en la direcció del Diario de Barcelona Pel que fa a la seva producció més pròpiament historiogràfica clarament influïda pel seu pensament polític, redactà Historia de España , un extens manual que el 1891 havia…

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et…

Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y Geografía del…

Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lulliana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca Així, dugué a terme excavacions arqueològiques en diferents…

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat…

Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès  1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…