Resultats de la cerca

Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…

Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid 1916 Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya 1917-29 i a Mallorca 1929-58 Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i collaborà a Ofrena , La Revista , Almanac de les Lletres  i La Nostra Terra La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial Comprèn els reculls poètics L’estela 1919, L’íntim recer 1936 i Ressons…

Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…

Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits inèdits de la…