Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Josep Soler i Carnicer
Historiografia catalana
Escriptor i muntanyenc, divulgador del patrimoni valencià.
Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias , d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “ Rutas valencianas ” La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren recopilades…
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Historiografia catalana
Historiador, poeta, autor teatral i promotor cultural.
Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia…
, ,