Resultats de la cerca

Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…

Diverses generacions d’aquesta família escriviren 1633-1773 un llibre de notes familiars i d’esdeveniments rellevants que està dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Són especialment riques les anotacions de Francesc Joan Lleopard 1610 – 1682 sobre els anys finals de la guerra dels Segadors, quan relata les incursions franceses sobre la plana de Vic 1654 Ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona en premsa

Hereu i propietari del mas Puigcarbó, aquest pagès osonenc és l’autor d’un llibre de memòries escrit entre el 1589 i el 1633, amb algunes petites anotacions fetes pels seus successors El text és especialment interessant per les abundants notícies de tipus climatològic i per les referències a les bandositats locals Dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona 2001

Entre el 1686 i el 1812 els hereus del mas Quatrecases escriviren, en tres quaderns, una petita crònica familiar que també parlava d’alguns esdeveniments rellevants d’aquella zona del Collsacabra i de la història general de Catalunya D’interès especial resulta la part escrita per Joan Quatrecases mort el 1745 quan fou batlle del terme de Rupit entre el 1702 i el 1719, part que inclou diversos episodis de la guerra de Successió, com és el cas d’una disputa entre el marquès i la vila de Rupit, el 1706, per raó d’unes talles Aquesta crònica, dipositada a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic,…

Format al Seminari de Barcelona, posteriorment feu la carrera d’història a la Universitat de Barcelona El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manel Riu i Riu Des del 1967 ocupa la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l’arxiu catedralici barceloní El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona 1984, El fons Cisma d’…

Inclou temes i seccions ben diversos, que van des dels reportatges de gran impacte fins als que recullen els esdeveniments que han format part de la vida quotidiana en el passat Tots presentats en un format atractiu per tal de fer assequible a un gran públic la divisa del subtítol de la publicació “Tot és història” És editada a Barcelona per Sàpiens Publicacions Inicialment publicada per Criteria, ara SOM  i el Grup Enciclopèdia  fins el 2003, estigué dirigida per Eduard Voltas novembre del 2002 – octubre del 2003 i, posteriorment, per Jordi Creus novembre del 2003 – novembre del 2010 i …

De família barcelonina i installat a Girona el 1838, es dedicà al comerç i ocupà diverses places en l’administració govern polític, rendes nacionals i Ajuntament de la Selva de Mar Collaborà al periòdic La Primavera 1857 i fundà La Cotorra 1861, de caràcter satíric Els càrrecs de secretari de l’Ajuntament de Girona 1863-88 i arxiver municipal 1872-88 l’aproparen al conreu de la història de la ciutat S’interessà per la història social i la vida quotidiana, i inicià un índex de classificació temàtica de l’Arxiu Municipal de Girona La seva millor obra, en tres volums, és Bandos y…

Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les ciutats de…

Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…