Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Rinaldo Miranda
Música
Compositor i crític musical brasiler.
Estudià piano i composició a l’Escola de Música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro UFRJ Fou crític musical del diari "Jornal do Brasil" Autor sobretot d’obres per a piano i orquestra de cordes, ha estat premiat per algunes de les seves composicions, entre les quals destaquen Variações Sinfónicas 1981, per a orquestra, Tres Momentos para Violoncello Solo 1986, tercer premi del Consell Internacional de Composició de Budapest i Sinfonia Horizontes , composta en commemoració dels 500 anys del descobriment d’Amèrica i primer premi en el Concurs Nacional de Composició el 1992 És director…
Ana-María Miranda
Música
Soprano francesa d’origen argentí.
Estudià a l’Escola Normal de Música de París, on es formà en les disciplines de guitarra i cant Després de debutar en aquesta ciutat el 1968 amb Così fan tutte WA Mozart, GC Menotti la contractà per a estrenar la versió francesa de la seva òpera The saint of Bleecker Street a Lió Amb aquesta obra es presentà successivament a Itàlia i Holanda, sempre amb gran èxit de públic i crítica Especialitzada en els papers de soprano lleugera, ha actuat als principals escenaris d’òpera francesos, on ha destacat amb obres d’autors com G Verdi, WA Mozart o Ch Gounod Ha actuat també en teatres de Viena,…
Pedro Ramón Palacios y Sojo
Música
Compositor i pedagog veneçolà.
Descendent d’una important família de Caracas, manifestà ben aviat una profunda vocació religiosa i fou ordenat el 1762 El 1769 fundà la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, a Caracas, després de rebre l’autorització del papa Climent XIV i del rei espanyol Carles III A redós de l’Oratori, Palacios creà, cap al 1783 o el 1784, una acadèmia de música que tenia com a mestre Juan Manuel Olivares, organista de Sant Felip Neri Malgrat el cop que representà la mort prematura d’aquest darrer el 1797, l’escola portà a terme durant quinze anys una tasca pionera dins la història de la docència…
Andrés Lewin-Richter
Música
Compositor castellà.
Vida Establert a Barcelona des del 1945, es formà a la universitat en les disciplines d’enginyeria i de música Collaborà amb Joventuts Musicals 1956-60 i fou secretari de Música Oberta 1960-62 Ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, especialment de la música electroacústica, de la qual és considerat un dels pioners a l’Estat espanyol A partir del 1956 impartí diferents conferències sobre aquesta temàtica El 1962 obtingué una beca Fulbright, que li permeté estudiar al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on romangué fins el 1965 i on entrà…
,
La verdad sobre el caso Savolta
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Antonio Drove Fernández-Shaw.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau…
Udo Reinemann
Música
Baríton alemany.
Abandonà els estudis de disseny industrial per centrar-se en la música, especialment el piano i el cant Perfeccionà la seva tècnica vocal a Viena i més tard ho feu al Mozarteum de Salzburg El 1967 fou premiat en un concurs de cant a la capital austríaca i tres anys després guanyà un premi similar a París, ciutat on acabà la seva formació El 1975 formà el Lieder Quartet juntament amb AM Miranda, C Wirtz i JC Orliac, amb els quals enregistrà la integral dels trios i quartets vocals de J Haydn El 1978 participà en l’estrena de l’òpera Nietzsche , d’A Clostre, i posteriorment combinà…
Capella de Música de Santa Maria del Mar
Música
Conjunt vocal català fundat el 1986 per Enric Gispert.
Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà per a…
Enrique de Valderrábano
Música
Compositor i violista de mà castellà.
Vida Segons afirma Juan Bermudo en la seva Declaración de instrumentos musicales Osuna, 1555, Valderrábano serví Francisco de Zúñiga, quart duc de Miranda Publicà un extens tractat de viola de mà en tabulatura dividit en set llibres amb el títol Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas Valladolid, 1547 En aquesta obra, una de les més interessants de les dedicades a aquest instrument, s’hi recullen moltes transcripcions de composicions polifòniques religioses i profanes d’autors com J Des Prés, N Gombert, C de Morales, A Willaert, PhVerdelot, J Mouton, L Compère, J…
Gaudí
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988, Documental, 57 min., dirigida per Manuel Huerga i Guerrero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea…
Orquestra de Cambra del Teatre Lliure
Música
Formació creada el 1985 en el si del Teatre Lliure de Barcelona.
Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic En un principi, es dedicà de manera exclusiva a la música del segle XX, i la seva programació es basava en monogràfics d’autors, èpoques o escoles No obstant això, es pot considerar que les seves línies d’actuació se centraren en tres punts principals la revisió dels clàssics contemporanis i l’estrena d’obres encarregades, la reinterpretació de llenguatges musicals contemporanis,…