Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Julià és esmentada d’ençà de l’any 1150, mentre que la “ villa Fortianum ” ja apareix esmentada els anys 968, 982 i 990 Hi tingué importants dominis i drets el monestir de Sant Pere de Rodes L’any 1150 fou consagrada l’església de Sant Mamet de Riumors pel bisbe de Girona Berenguer de Llers, el qual volgué dotar el nou temple amb una propietat força extensa, situada dins el terme de l’església de “ sancti Juliani de Fortiano” S’hi oposaren l’abat del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic, i altres personatges, entre els quals hi…

La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV

Sant Pere de Rodes Jean-Pierre Dalbéra CC BY 20

Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans , no lluny de la mar Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI 974 i Joan XV 990, i per un precepte del rei Lotari del 982 A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard Gausbert, espòs d’Adelaida, els quals donaren a Cuixà el 1071 “l’església de Sant Pere amb les cases del seu…

Fortificació situada dins i entorn de l’església de Santa Eulàlia de Fullà, al Veïnat d’Avall Era tinguda, el 1165, amb la casa forta o castell de la Bulella que en depenia, per Pere de Domanova, senyor de Rodés i de Mosset La seva filla i hereva, Cerdana de Rodés, la transmeté al seu propi fill, Ramon II de Canet 1225 Guillem II de Canet, fill del precedent, vengué els seus drets, el 1266, a Guillem de Fullà Però els reis d’Aragó i de Mallorca en conservaren la senyoria eminent, fins que, l’any 1381, l’infant primogènit Joan la sostragué del domini reial a favor de…

El 1266 fou nomenat vicari general pel papa Climent IV Fou autor de disset composicions, entre les quals hi ha dotze cançons d’amor, tres de satíriques i un planh Només s’ha conservat la part musical de la cançó Bele m’es la veis altana Escriví també un Romanz de quatre vertutz cardenals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors

Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’…

La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780,…

L’any 1080 hi havia a Estanyol una església dedicada a sant Grau “ sancti Geralli… in villa Stagniolo, comitatu Petralatense” És esmentada als judicis celebrats a Vilajuïga per robatoris contra l’abat de Sant Pere de Rodes Hom desconeix l’emplaçament d’aquesta església en el veïnat d’Estanyol

El segle XVIII fou l’època de màxima popularitat per a aquest tipus d’orgues se’n construïren models petits que es penjaven al coll, d’altres que s’arrossegaven amb rodes, o bé -en el cas de certs models anglesos- altres de més grans que s’empraren sobretot a l’església