Sant Fruitós (el Port de la Selva)

La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu. Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes. Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX. La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès. N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780, que el futur fundador de Sant Policarp, l’abat Àtala, reféu unes esglésies al comtat de Peralada. L’any 866 és esmentada ja aquesta cella en un precepte de Carles el Calb a favor de l’abadia de Banyoles. Aquesta cella també és esmentada en el precepte de l’any 878 de Lluís el Tartamut i al judici del mateix any celebrat a Castelló d’Empúries, on la seva propietat era adjudicada als monjos de Banyoles en contra de les pretensions del monestir de Sant Policarp. L’any 889 hi ha el precepte del rei Odó a favor de Sant Policarp. El 899 Carles el Simple donà l’“ecclesiam sancti Fructuosi” a la seu de Girona, però el 916 el mateix rei, contradient l’anterior document, tornà a confirmar-la a Sant Esteve de Banyoles. L’any 948, en un precepte de Lluís el d’Ultramar, la “basílicam sancti Fructuosi” apareix per primera vegada sota el domini de Sant Pere de Rodes, i, com a tal, apareix també en una butlla del papa Benet VI de l’any 974, en un precepte de Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990. A partir d’aquest moment, aquesta església restà ja com a possessió d’aquest cenobi. Sant Fruitós depengué primer de l’església parroquial de Santa Creu de Rodes i, extingida aquesta, passà a dependre de Sant Esteve de la Selva de Mar; actualment és agregada a la parròquia del Port de la Selva. No queda cap vestigi de l’antiga església; l’edifici que hi ha visible avui és una construcció del segle XVI o del XVII (a la porta hi ha incisa la data de 1670). Al començament del segle, en ésser edificada la rectoria, aparegueren unes sepultures de lloses medievals.