Sant Pere de Torrelles de la Salanca

Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans, no lluny de la mar.

Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent. Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI (974) i Joan XV (990), i per un precepte del rei Lotari del 982.

A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard Gausbert, espòs d’Adelaida, els quals donaren a Cuixà el 1071 “l’església de Sant Pere amb les cases del seu voltant”. Això implica que Sant Pere de Rodes s’havia desfet anteriorment de l’alou de Sant Pere de Torrelles.

Al segle XVII (1624) el priorat de Sant Pere era conegut amb el nom de “priorat de Sant Pere de Reyxach” (Prioratus S. Petri de Reyxach), aleshores unit a la infermeria de Sant Miquel de Cuixà, i percebia drets senyorials al territori de Torrelles i en altres llocs del Rosselló.