Resultats de la cerca

La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament…

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de fundació entre els anys 819 i…

Situació Un detall de l’interior de l’edifici amb la curiosa capçalera M Anglada La capella de Sant Bartomeu resta encimbellada en un turó de 909 m d’altitud, situat al costat de llevant de Ripoll, des de la qual és visible Mapa 256M781 Situació 31TDG340726 Hom hi pot arribar per una pista que surt, per la banda esquerra, de la carretera que va a Vallfogona, just passades les darreres cases del barri de l’Hospital APF-JAA Història Als voltants de la vila de Ripoll hi havia antigament diverses esglésies, esmentades en la documentació dels segles XIII i XIV, com Sant Ponç, Sant Salvador i Sant…

Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

Aquest terme és aplicat en contraposició a música vocal La música instrumental pot ser associada, d’una manera o d’una altra, a pràcticament totes les cultures conegudes, tal com mostren una gran quantitat d’estudis etnomusicològics fets arreu del món En la societat occidental, la música instrumental s’ha presentat sola danses, ritus religiosos, jocs, festes, etc, o en collaboració amb la música vocal, ja des dels estadis més primitius La diversitat de les músiques i dels grups d’instruments emprats al llarg del temps és inaudita, i res no fa suposar que la música d’Occident hagi tingut una…

Fill de Lluís Bonet i Garí  i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger  i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…

Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…