Resultats de la cerca

Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J Pachelbel

Situada en l’antic terme del castell de Castellar, no degué passar de capella dependent de la parroquial de Sant Pere de Castellar La primera notícia és de l’any 1024, quan es vengueren uns molins situats al terme de Santa Eulàlia o de Castellar, al riu Altés la riera Salada al Saltell L’església torna a aparèixer l’any 1061, quan Illa, tement que la mort la sorprengués en falta, volgué esmenar la usurpació del delme de Vilaprinyó“ Vila Prino ”, que havia retingut injustament, per la qual cosa féu donació d’un alou a Santa Eulàlia de Castellar Després d’aquesta data, deixa d’…

La seva funció harmònica està subordinada a la dels acords del seu context immediat i sol aparèixer en posició mètrica més dèbil que els esmentats acords Són acords de pas els acords de 6a i 4a d’unió també anomenat 6a i 4a de pas i el 6a i 4a d’amplificació

En un camp anomenat el Vilar, dins la finca de Can Mercer de la Penya, situada uns 2,5 km del nucli urbà de Ribes, en direcció est, van aparèixer l’any 1900 restes humanes El 1956 es van trobar les restes d’una possible tomba El 1978, en aparèixer una tomba fortuïtament, es decidí fer una ràpida excavació duta a terme per Benjamí Costa, Jaume Gabaldà, Josep, Magí i Xavier Miret i Eduard Riu de la Universitat de Barcelona Es trobaren dues tombes, les quals tenien unes característiques molt similars Totes dues foren excavades a la mateixa terra, amb una planta no gaire…

L’església parroquial de Sant Feliu consta l’any 882 entre les que el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica en organitzar-se aquesta Després torna a aparèixer en un document de l’any 1035 i posteriorment, el 1362, figura com a Sancti Felicis de Cartiliario , en el Llibre verd del Capítol de Girona

En un sentit més restrictiu, s’utilitza també com a sinònim de balletto Així mateix, s’aplica sovint a qualsevol composició musical inspirada o relacionada directament amb l’art de la dansa En aquest cas, la paraula ballo sol aparèixer com a indicador de caràcter o de tempo formant part d’expressions com ara tempo di ballo

Interpretat en un instrument com l’orgue o el clavicèmbal, es diferencia del baix continu en el fet que no es tracta d’una veu de baix independent El basso seguente podia aparèixer ja en l’obra original, com en les Ecclesiastiche sinfonie per sonare, et cantare sopra un basso seguente , opus 16 1607, d’A Banchieri, o bé podia ser afegit amb posterioritat També s’anomenava bassetto o barittono

Tot i que no sempre, la melodia original solia aparèixer a la veu superior, i servia de tenor d’una composició a tres o quatre veus Usualment se n’alteraven o variaven algunes de les característiques melòdiques o rítmiques originals, sense que deixés de ser reconeixedora Al segle XVI la paràfrasi de vegades es desenvolupava imitativament, passant d’una veu a una altra, com feu Josquin des Prés en la Missa Pange lingua

El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069

L’església de Sant Andreu de Castanyet és documentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Farners, del 950, realitzada pel bisbe Gotmar de Girona El document esmenta els restauradors de les esglésies de la vall de Santa Coloma, i entre aquestes la de Sant Andreu de Castanyet, a càrrec d’Ènnec i Giscafred En els nomenclàtors gironins del segle XIV torna a aparèixer la referència a l’església parroquial de “ Sancti Andree de Castanyeto ”