Situada en l’antic terme del castell de Castellar, no degué passar de capella dependent de la parroquial de Sant Pere de Castellar. La primera notícia és de l’any 1024, quan es vengueren uns molins situats al terme de Santa Eulàlia o de Castellar, al riu Altés (la riera Salada) al Saltell. L’església torna a aparèixer l’any 1061, quan Illa, tement que la mort la sorprengués en falta, volgué esmenar la usurpació del delme de Vilaprinyó(“Vila Prino”), que havia retingut injustament, per la qual cosa féu donació d’un alou a Santa Eulàlia de Castellar. Després d’aquesta data, deixa d’aparèixer en la documentació, i actualment se n’ignora la possible localització; tot i que podria ésser que hagués canviat de titular i es tractés de la capella de Santa Magdalena propera al mas Vilaprinyó, no lluny de la riera Salada o riu Altés.