Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins al final de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i l’any 1880 obtingué un segon premi de piano Set anys després fou contractat per Charles Lamoureux per a dirigir els cantants en l’estrena a França del Lohengrin wagnerià El 1895 fundà el Trio Chevillard-Hayot-Salmon, amb el qual començà una intensa carrera com a instrumentista especialitzat en música de cambra El 1897 encetà la seva trajectòria davant de l’orquestra de Charles Lamoureux, que dirigí fins l’any de la seva mort A partir del 1907 inicià la seva tasca pedagògica al Conservatori de París, i set anys més tard fou nomenat director de…

Estudià piano a Barcelona amb Salvador Sala i composició amb Josep M Ballvé Feu el seu primer concert a catorze anys acompanyant Pau Casals Amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona anà a estudiar a París amb Charles Auguste de Bériot i Raoul Pugno Quan tornà a Catalunya, fou professor de piano a l’Acadèmia Crickboom Durant uns quants anys visqué a París, on destacà en els Concerts Colonne i Lamoureux, i contribuí poderosament a la desclosa de l’escola pianística catalana A més, feu gires per diverses ciutats europees, en les quals difongué la música de compositors contemporanis com Isaac …

Vida Fill únic, alguns membres de la seva família estaven relacionats amb la música i el seu mateix pare, per exemple, era mestre de cant A quatre anys rebé les primeres lliçons de la seva mare i a nou anys l’adreçaren al Conservatori de París, malgrat que encara no tenia l’edat mínima exigida pel reglament del centre Estudià piano amb AF Marmontel, i al cap de pocs mesos obtingué un primer premi de solfeig Després estudià amb P Zimmerman i amb Charles Gounod Aquest darrer admirà les habilitats del jove Bizet i li oferí la possibilitat d’arranjar alguna de les seves obres Des de llavors,…

Vida De mare aragonesa, estudià al conservatori de Tolosa abans d’entrar a la Schola Cantorum de París, on fou alumne de V d’Indy composició i d’I Albéniz piano Més tard esdevingué assistent d’aquest darrer compositor i, després de la mort d’Albéniz, completà la seva obra per a piano Navarra A París, a més, conegué l’escultor M Hugué i el cercle artístic de P Picasso Fascinat per l’ambient mediterrani natal, abandonà la capital francesa i es traslladà a Ceret, com també feren, temporalment, altres membres de l’avantguarda artística del moment, com ara G Braque, J Gris o P Picasso Viatjà…

Fill d’un financer, exercí d’advocat i, posteriorment, de recaptador d’impostos Protegí intellectuals com Voltaire i JJ Rousseau i músics com JF Marmontel i JPh Rameau A partir del 1731 celebrà freqüents concerts a la seva mansió parisenca, on l’orquestra que duia el seu nom es feu famosa per les seves excellents interpretacions Rameau la dirigí interpretant les seves pròpies composicions i les d’altres músics importants, tant francesos com italians Aquesta orquestra fou dirigida més tard per JW Stamitz i també per FJ Gossec La Pouplinière tocava l’orgue de maneta i la guitarra, i compongué…

En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa…

Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners…

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona…