Resultats de la cerca

Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a…

Vida El 1966 es llicencià en filosofia i lletres, secció filologia moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 obtingué el grau de doctora de la mateixa especialitat Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984, és professora titular del departament de filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de literatura i cultura alemanyes A més d’una gran tasca com a traductora i editora de l’obra de nombrosos autors alemanys, entre els quals JW Goethe, com a investigadora ha estudiat els textos de les…

Vida Fill d’Antoni Palau i Dulcet, orientà aviat la seva carrera cap a la crítica cinematogràfica i musical Collaborà en publicacions com "El Matí", "Mirador" i "Destino" Publicà diferents biografies de caràcter divulgatiu Beethoven 1945, Mendelssohn 1948, Vida de Wagner 1945 En un to similar redactà Historia de la ópera de Claudio Monteverdi a Ricardo Strauss 1951, obra en què, mitjançant una ordenació nacional molt en ús, intentà reconstruir la història d’aquest gènere profà i cortesà De Monteverdi a Puccini, de Lully a Ravel, de Schütz a Berg, de Glinka a Stravinsky, Palau…

Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers wagnerians De fet,…

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El mateix any…

El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames…

R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín El 1953 cantà a Viena, sota les ordres de Herbert von Karajan, la Passió segons sant Mateu de JS Bach Destacà en el repertori d’oratori i lied i en les òperes de Richard Wagner, especialment com a Erda — L’or del Rin —, paper que interpretà al Covent Garden de Londres el 1959, i com a la primera Norna El capvespre dels déus des del 1964 al Festival de Bayreuth Participà, entre d’altres, en representacions d’òperes de Wagner també a l’Òpera de Viena i al Teatro Colón de Buenos Aires D’entre els seus enregistraments…

El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, i concretament amb les últimes de Wagner, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en…