Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Joan Elias i Llobet
Música
Tenor català.
Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 es presentà a l’Òpera de París amb Aïda i el mateix any interpretà a Trieste el paper titular de l' Otello verdià Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick Johnson La…
Maria Slatinaru
Música
Soprano romanesa.
Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat…
Joan d’Afflighem
Música
Teòric de la música de probable origen flamenc actiu vers el 1100.
Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat…
Gabrielle Ritter-Ciampi
Música
Soprano francesa, filla del baríton Enzo Ciampi i de la soprano Cécile Ritter.
Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’…
Joan Cabero i Pueyo
Música
Tenor català, fill de Manel Cabero i Montserrat Pueyo.
Inicià els estudis musicals amb els seus pares i després els continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Ha actuat com a solista amb les principals orquestres i directors de l’Estat espanyol La seva tessitura de tenor líric lleuger li ha permès abordar amb èxit els principals papers propis d’aquesta veu, interpretant obres de Mozart, Rossini o del Donizetti còmic, a més de Wagner el Timoner de L’holandès errant , Richard Strauss el Cantant d' El cavaller de la rosa , etc Ha actuat en els teatres i festivals més prestigiosos de l’Estat espanyol, amb èxits…
Robert Tear
Música
Tenor gal·lès.
Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek El 1990…
Edda Elisabeth Moser
Música
Soprano alemanya naturalitzada austríaca, filla del musicòleg H. J. Moser.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 com a Kate Pinkerton Madama Butterfly a la Stadische Oper de Berlín Posteriorment fou contractada a Hagen i Bielefeld i després aparegué regularment al Metropolitan de Nova York -on debutà el 1968-, a l’Òpera de Viena i, a partir del 1970, al Festival de Salzburg El 1974 es presentà al Carnegie Hall amb un memorable recital Com a soprano de coloratura amb trets netament dramàtics, ha interpretat un repertori eclèctic que li ha permès abordar papers wagnerians i d’òperes de ChW Gluck, WA Mozart, GF Händel, G…
Geraint Evans
Música
Baríton gal·lès.
Estudià música a Cardiff i, després de la Segona Guerra Mundial, ho feu a Hamburg amb T Hermann Debutà el 1948 al Covent Garden de Londres en un paper secundari d' Els mestres cantaires de Nuremberg , un any abans d’abordar el paper de Fígaro de Les noces de Fígaro , obra amb la qual es presentà a la Scala de Milà 1960, l’Òpera de Viena 1961 i el Festival de Salzburg 1962 El 1964 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York, en el paper titular de Falstaff , i el 1975 debutà a l’Òpera de París com a Leporello Don Giovanni Estrenà òperes d’autors del segle XX,…
Antoine Hennion
Música
Sociòleg francès.
Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la…
Hariclea Darclée
Música
Nom amb què és coneguda la soprano romanesa Hariclea Haricly.
Inicià els estudis musicals a Bucarest i posteriorment els amplià a París amb JB Fauré El 1888 debutà amb Faust a la capital francesa, i l’any següent hi interpretà Roméo et Juliette de Ch Gounod El 1890 cantà per primera vegada a la Scala de Milà, on debutà amb Le Cid , de J Massenet, i a partir de llavors inicià una carrera brillant que la dugué als teatres de les més importants ciutats europees, incloent-hi Barcelona, com també a Buenos Aires i Nova York L’amplitud de coloratura de la seva veu li permeté abordar tant els papers del repertori líric com els més durs de les…